Con el corazón en la mano (bloc msscc)

 

 

 

21 noviembre 2007

 

 

 

Misa de acción de gracias en la Seo de Mallorca

Mini-reportaje del fotógrafo Andreu Martí Cardona,

antic blauet

 

 

 

 

 


 

El sábado 10 de noviembre,  a las 20’00 h, la Catedral de Mallorca se vistió con sus mejores galas. Monseñor Jesús Murgui, obispo de la diócesis, presidió una solemne misa de acción de gracias por la beatificación de los seis nuevos mártires mallorquines y de la señora catalana, que murió por darles refugio.

 

A ambos lados del obispo, lo acompañaban D. Lluc Riera, vicario general, y el P. Joseph Amengual, superior general de los MSSCC y Postulador de la Causa. El Cabildo catedralicio estaba bien representado por la mayoría de sus canónigos y beneficiados. Entre los revestidos de casulla roja, estaban el p. Manuel Soler, vicario general, el P. Gaspar Alemany, delegado de Mallorca, y el P. Bartomeu Pericàs, decano de los congregantes mallorquines. Concelebraron también unos 50 sacerdotes diocesanos y religiosos. D. Teodor Suau ofició de maestro de ceremonias, ayudado por el equipo de sacristanes de la Seo.

 

La escolanía de Lluc, dirigida por D. Ricard Terrades, y acompañada por D. Rafel Riera, animaron la celebración, aportando su calidad y expresividad.

 

Los familiares de los mártires estaban sentados en los primeros bancos. No podemos decir cuántos feligreses habría, pero se calculan en más de un millar. Sólo de Sa Pobla (pequeña patria de la beata Catalina Caldés) había 160.

 

Se leyeron las lecturas del domingo XXXII del año, que el obispo comentó ampliamente, al calor de su reciente peregrinación a Roma, acompañando al grupo mallorquín. El P. Josep Amengual y Sor Paulina Aguirre, superiora general de las franciscanas, dieron las gracias al final y ofrecieron el patrimonio de nuestros mártires a toda la diócesis.

 

Al final, se repartieron estampas con la oración de los mártires.

 

 

 

 


 

    

 

     
     

 

   

 

 


 

Paraules del P. Josep Amengual, Superior General

 

Germanes i germans: som aquí vinguts de molts de llocs de Mallorca i diversos indrets de la Ciutat, per donar gràcies al Pare de tota vida, mitjançant el primer màrtir per l’Amor, Jesucrist, i bategant amb l’alè de l’Esperit Sant que habita en nosaltres gràcies a l’educació cristiana que rebérem, com els màrtirs, la majoria de nosaltres a les parròquies de Mallorca. Han vingut els nebots i nebodes, parents i amics del P. Simó Reynés de Mancor, del P. Miquel Pons de Llubí, del Gmà. Francesc Maiol de Vilafranca, del Germà Pau Noguera de Sóller, acompanyats pels rectors i feligresos de les respectives parròquies.

 

Sobre tot, hem vingut perquè hi hagué preveres que sembraven Evangeli quan organitzaven i feien catequesis, duien la comunió als malalts i feien escola als nins, i culminaven la seva missió en la celebració de la missa. Dos d’aquests, missioners dels SS. CC., Simó Reynés de Mancor i Miquel Pons de Llubí, lliurement visqueren la seva missió arrisacada, i anaren a Barcelona, coneixent, com els altres companys, el perill que hi correrien, i allà foren martiritzats.

 

Dues Franciscanes Filles de la Misericòrdia, Catalina Caldès de Sa Pobla i Miquela Rullan de Petra, feien costura, anaven a servir els malalts. Dos dels missioners, feien tasques semblants, eren Francesc Maiol de Vilafranca i el jovençà Pau Noguera de Sóller. Ambdós cuidaven de l’església de la Mare de Déu del Coll, santuari mil·lenari a una muntanya de dins Barcelona. Tres vegades advertiren els milicians al Gmà Maiol, que retornava a apagar el foc que ells havien calat al santuari. Reincidència martirial en el servei de la Casa de la Mare de Déu.

 

La catalana Prudència Canyelles, petita empresària, esposa fidel i servidora, catequista i acollidora, va morir per haver donat hostatge als Missioners dels SS. CC. fins i tot un germà seu, fou assassinat quan va anar a rescatar les seves despulles. Era secretari del Club de futbol "Espanyol".

 

Avui donam gràcies perquè persones senzilles estimaren lliurement, arriscadament, humilment Jesús, i el serviren en els petits d’aquest món. Sempre he pensat que foren ben inclosos per Jesús en el seu himne d’acció de gràcies al Pare, perquè revela el seu misteri als petits (cf. Mt 11,25-30). Ara són ja alliberats de tot jou, i viuen vora el Jesús de cor mansuet.

 

En aquest do sempre he vist la grandesa d’aquests màrtirs mallorquins del Coll, Barcelona.

 

L’església els ha reconegut i declarats beats. Avui, presidits pel nostre bisbe Jesús, acollits pel Capítol de la Seu, acompanyats per qualque milenar de creients de Mallorca, animats pels seus catequistes, pels seus preveres, per les religioses i religiosos, en donam gràcies. Som una multiplicació d’aquella petita església simbòlica i martirial del Coll de 1936. Volem ser senzills, servidors, evangelitzadors des de la simplicitat evangèlica, que no és ximple, sinó arriscada i valenta, fins i tot profètica.

 

Durant anys hem esperat i dubtat. No ha estat una causa fàcil, atesa la seva repercussió social, fàcilment manipulable. Finalment, l’opció de les dues congregacions ha estat la de reconèixer aquest do de Déu, agrair-lo i promoure’n el reconeixement. ¿Per què? Perquè foren persones netes, lliures de compromisos polítics i servidores evangèliques dels pobres, i acabaren morint perdonant.

 

Aquest conjunt de qualitats no admet fàcil manipulació i els fa instruments de reconciliació. El coratge ens ha acompanyat, l’ambient de les dues congregacions ha entrat per un procés de més diàleg i de disposició més generosa per perdonar i ser perdonats, i també fomentar un testimoni més clar de convivència i de la misericòrdia del Pare, enmig del món, amarada per la reconciliació que ens obtenen els Cors de Jesús i de Maria.

 

Que en traurem d’aquesta beatificació que avui agraïm enmig de l’Església de Mallorca? Primer de tot, sentim que l’Esperit ens atorga el do de voler servir com a comunitats religioses i laicals per a la misericòrdia i la cordialitat.

 

En segon lloc, avui tenim la oportunitat de manifestar davant el Bisbe, el Presbiteri de Mallorca, els laics i religiosos, que esperam el vostre suport per ser fidels als màrtirs, que han deixat de ser nostres, que són vostres i nostres, de Mallorca, de Barcelona i de l’Església Universal.

 

Hem donat gràcies a Déu. Ara rebeu-les Sr. Bisbe, Presbiteri de Mallorca, tot el Poble de Déu, germanes i germans religiosos que serviu aquesta Església que peregrina a Mallorca.