Amb el cor damunt sa mà (bloc msscc)

 

 

 

26 diciembre 2007

 

 

 

Celebració de la beatificació de Sor Catalina Caldés

(Sa Pobla, 2 desembre 2007)

 

 

 

 


 

 

Ja teniu una beata de sa Pobla (que vol dir una benaventurada, una dona feliç, que visqué les benaurances de l’evangeli fins a donar la sang). Amb el llum d’aquesta llàntia i amb la força d’aquest llevat,  comencem el temps d’Advent! (ajudem a que vengui a nosaltres el Regne de Déu).

 

 

1. ELS SANTS ENS VOLEN DESPERTAR

 

Les paraules de Sant Pau sonen avui com un despertador: "Germans, siguem conscients del moment que vivim. Prou de dormir; ja és hora d’espavilar-nos!". I l’evangeli de Mt: Que no ens passi com aquells que no s’havien temut de res quan els sorprengué el diluvi. Perquè d’un matrimoni colgat al mateix llit:  un es despertarà i l’altre no. Dos joves corren en moto: un arribarà a bon port i l’altre no...

 

"La situació es posa molt malament" (escrivia sor Catalina a la seva germana sor Jerònia, 19.2.36), "molt negra; encomenau-nos a Déu".

 

Reconeguem que avui també bufen vents adversos per la nostra fe. Siguem-ne conscients i obrem en conseqüència. El vostre rector escrivia no fa molt al diari: "Tant de bo el testimoni de la nostra germana màrtir, ens replantegi a tots els agents de pastoral de (...) sa Pobla el nostre estil de vida, les nostres maneres de relacionar-nos amb el Senyor, la nostra formació permanent de deixebles, el nostre apostolat, els nostres espais de pregària personal i comunitària, les celebracions de l’Eucaristia entre d’altres". Això seria un bon despertar.

 

 

2. FELIÇOS ELS COMPASSIUS I MISERICORDIOSOS

 

Volen que ens llevem l’hàbit de les monges blaves, deia sor Catalina:  "diuen que preparem un vestit de seglar". N’hi ha molts que posen el seu cor en vestir de marca, d’Armani; lo important és "que el vostre vestit sigui Jesucrist, el Senyor", afirmava sant Pau. "Revestim-nos (no de moda, sinó) l’armadura del combat". I l’evangeli: "Estau a punt també vosaltres" (Mt).

 

Estam adormits, som massa individualistes, tenim una fe poc activa. "La religió pura i sense taca als ulls de Déu Pare consisteix en això: ajudar els orfes i les viudes en les seves necessitats i guardar-se net de la malícia del món" (Jaume 1,27).

 

Aquest fou el programa de sor Catalina com a bona filla de la misericòrdia, i la visita als malalts, la tasca preferida. En aquest servei la trobaren els que la vengueren a prendre i jo m’he imaginat que la prohibició d’assistir els malalts fou allò que més li dolgué:

 

"Defensaven el vot de les dones,

i ara ens negaven el dret a escollir lliurament

com ens volíem governar..? "Deixeu-les, que no val la pena,

són unes pobres dones que no fan res de bo".

 

Per què ens prohibien que ensenyàssim als infants dels obrers?

Per què no volien que fóssim infermeres dels malalts?

O és que se’ns negava el dret a tenir un cor

sensible davant el sofriment?

 

Hauríem de renunciar a ser dones, mares dels desvalguts

i filles de la misericòrdia?"

 

 

3. "FELIÇOS ELS QUI TREBALLEN PER LA PAU" (Mt 5,9)

 

Ens ho recordaven les lectures d’aquest primer diumenge d’Advent: A les relacions familiars i socials: "Fora les baralles i les enveges" (Pau).- A les relacions socials, nacionals i internacionals: El cristià ha de posar pau entre les nacions. "Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra, ni s’entrenaran mai més a fer la guerra" (Is).

 

El bisbe de Mallorca ho ha escrit molt clarament: "Una gràcia particularment hem de confiar a la intercessió dels nostres màrtirs i és la de la reconciliació... Els màrtirs sempre han mort perdonant. Preguem perquè ens obtenguin la gràcia de desterrar d’entre nosaltres tot esperit d’odi i venjança, de cercar la reconciliació en tot i per tot".

 

Tan de bo la nostra memòria històrica inclogués tothom. "La beatificació dels màrtirs per l’autoritat apostòlica de l´Església no comporta desconeixement ni menyspreu del  comportament moral d’altres persones... Davant qualsevol persona que lluita honradament per la llibertat dels oprimits, per la defensa dels pobres i per la solidaritat entre tots els homes, acalam el nostre cap i deixam a Déu el judici definitiu de la seva vida i de la nostra" (R. Blázquez).

 

Sants de l’Església, sants de la societat civil, que no es perdi la memòria de cap persona exemplar, demanem que es beatifiquin els cristians que han viscut l’evangeli de Jesús. No facem més víctimes, a cap poble ni a cap persona!

 

 

4. "FELIÇOS ELS PERSEGUITS PEL FET DE SER JUSTS" (Mt 5,10)

 

Tenen "fam i set de justícia", segons sant Mateu, els qui volen complir d’una manera autèntica i efectiva la voluntat de Déu.

La guerra sorprengué a Sor Catalina fora del convent, mentre cuidava la mare del director de protocol de la Generalitat, una persona important que l’hagués poguda salvar. Però ella s’encabotà en tornar a la seva comunitat del Coll, on la detingueren amb sor Miquela Rullan.  Amb santa paciència aguantaren tota casta d’humiliacions i les tortures. Després de l’afusellament al camí de l’Arrabassada, ja sabeu que sor Catalina no morí a l’acte, quedà malferida a una cuixa... I què va fer aquella animeta de Déu? Tornà coixeu coixeu a la barriada del Coll, a casa d’una senyora que ella havia curat, perquè la vida d’aquesta monja poblera es movia entre malalts. A les 2 de la matinada del 23 de juliol de 1936, sor Catalina digué com Jesús a la creu. "Tenc  molta set". La senyora Antònia Canal diu que li donà un tassonet de llet que ella tenia guardada per un fill malalt. Sor Catalina la trobà molt bona i molt fresca. Li confià que els havien mort a tots. Després li entregà una medalleta d’or tacada de sang de la senyora Prudència, que havia recollit com una relíquia.

 

La senyora Antònia Canal declarà al Procés de Beatificació: "A mi em va meravellar el coratge de sor Catalina. No estava trista ni gemegant, sinó tranquil·la i serena; de res se’n penedia, i encara tenia valor de consolar-me a mi. Em deia. 'Per Déu ho he fet, és la voluntat de Déu. Sempre hem de fer la seva voluntat. Si Déu vol la nostra mort, morirem'"

 

"Feliços els nets de cor: ells veuran Déu" (Mt 5,8). Que la beata Catalina Caldés, filla del vostre poble, ens ajudi a tots a despertar, si és que dormim, a revestir-nos de Jesucrist per a fer les seves obres, a ser gent que treballi per la reconciliació i la pau.

 

 


 

       

 

 

Jaume Reynés Matas, M.SS.CC.