Con el corazón en la mano (bloc msscc)

 

 

 

26 diciembre 2007

 

 

 

Celebración en Vilafranca y Sóller de los dos Hermanos Coadjutores beatificados

(Sóller, 24 noviembre 2007 - Vilafranca de Bonany, 4 diciembre 2007)

 

 

 

 

Los humildes son exaltados. Estos dos sencillos Hermanos han sido celebrados solemnemente en sus pueblos nativos y son los primeros que tienen himno propio. Las eucaristías tuvieron lugar en las dos parroquias regidas por clero diocesano, con participación del pueblo y de los ayuntamientos que organizaron también una celebración popular.

 

En Sóller tuvo lugar el 24 de noviembre. La celebración estuvo presidida por el delegado de Mallorca, P. Gaspar Alemany, acompañado de un nutrido grupo de congregantes y de sacerdotes nativos del pueblo. Al morir con solo 19 años, todavía queda un grupo de hermanos y sobrinos carnales que, desde la primera fila, dieron un calor entrañable. El P. Llorenç Caldentey fue el alma de la animación, con participación de tres grupos: La banda, la coral "Pro musica chorus" y un nutrido grupo de profesorado y alumnos del colegio SS. Corazones. El himno está compuesto por un vecino de la casa natal de Pau Noguera en el caserío de S’Aujub.

 

En Vilafranca de Bonany, se distinguió como acto central del programa de la patrona del pueblo (Santa Bárbara, 4 diciembre). La familia del Hermano Francesc emigró a Argentina, pero resulta que "Montse Torretes" es parienta y la representó con orgullo y emoción. La agrupación "Aires Vilafranquins" y la banda de tambores pusieron su nota juvenil y alegre. El canónigo "vilafranquer" mossèn Joan Bauçà presidió la concelebración y ha promovido la memoria del nuevo Beato en la prensa y en la parroquia. Mossèn Nadal Caldentey, antiguo congregante, compuso el himno.

 

 


 

CELEBRACIÓ GERMÀ PAU NOGUERA

 

 

 

 
 

 

 


Pau Noguera, de màrtir de la Guerra a beat

Joan Mora
26/10/2007 | 10:05
 

 

 

 

Una expedició formada per una vintena de sollerics va emprendre ahir viatge cap a Roma per assistir als actes de beatificació al Vaticà de 498 religiosos que varen patir el martiri durant la Guerra Civil. Entre les persones que des de diumenge assoliran la condició de beat hi ha el solleric Pau Noguera Trías que, a l’edat de 19 anys, moria a Barcelona víctima d’un assassinat múltiple comès per mercenaris de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), grup que donava suport al bàndol republicà.

 

Ara que surt a relluir la memòria històrica del nostre fraticidi de finals dels anys trenta, l’Església Catòlica eleva als altars aquells religiosos que moriren en aquella guerra, no sense polèmica per la forma que ha seguit el procés de beatificació més nombrós mai afrontat per l’Església.

 

Molts anys després d’aquella tragèdia col.lectiva, avui els familiars de Pau Noguera relaten les seves opinions envers el seu germà, tenint present encara les severes seqüel.les que va deixar la guerra, de la que prefereixen no xerrar-ne.
Lluc (88 anys), Josep (84), Catalina (81) i Francesc (79) són els supervivents d’una família formada per set germans, de la qual Pau Noguera Trías en va ser el primogènit. Actualment tendria 90 anys.

 

Els quatre germans, reunits en una entrevista concedida a aquest setmanari només es lamenten d’una cosa: el reconeixent al seu germà arriba "un poc tard" ja que si hagués ocorregut fa una desena d’anys per ventura haguessin viatjat al Vaticà per assistir al procés de beatificació. Ara l’edat i la salut els ho impedeix.

 

En els records que encara pul.lulen pels racons de la seva memòria, els quatre germans tenen visions molt diferents sobre la beatificació. Alguns se’n senten feliços i d’altres, per ser més agnòstics, no oculten les seves opinions un tant crítiques.

 

A dins la memòria de tots ells encara hi ha un espai per recordar la fatídica data del 23 de juliol de 1936. El lloc, el quilòmetre 3 de la carretera de Girona. En aquesta data i en aquest punt moria en una cuneta víctima d’un tret el seu germà, per la simple raó de ser religiós juntament amb tres monges més. El context, el sense sentit d’aquella confrontació entre germans que avui coneixem com la Guerra Civil.

 

Els quatre germans recorden com la notícia no va arribar a ca seva fins al setembre del 36, gairebé dos mesos després.

 

Lluc Noguera recorda les paraules de son pare quan va rebre la fatídica notícia: "No vull que ta mare no sapi de la manera com l’han afusellat". Després d’anar al monestir de la Real on mesos enrere hi havia passat una llarga temporada reclòs, el pare del ja difunt Pau Noguera va anar a recollir algunes pertinences com una fotografia del seu fill. El retrat no va arribar mai a Sóller ja que pel camí el pare del jove la va esqueixar per evitar un daltabaix emocional a la seva esposa. La desgràcia de la família es va repetir de nou un mes després quan moria a Sóller la germana petita, Maria.

 

No en va, assegura avui Lluc Noguera, que "varen ser molt criminals" amb el seu germà al temps que assevera com avui "encara tot això [la Guerra Civil] encara no s’ha superat".

 

El seus germans Josep i Catalina recorden aquella afirmació que un dia els va fer la seva padrina a mode de premonició: "Algun dia el vostre germà serà beatificat". El temps li ha donat la raó després d’un llarg període, molts anys, de preparació i tràmits.

 

Sigui com sigui, i amb controvèrsia inclosa ja que alguns dels religiosos que varen morir a mans del bàndol nacional no seran elevats als altars, el temps demostra que algunes de les ferides que es varen obrir durant la Guerra encara no s’han curat, ni molt manco superat.

 

Mentre que Lluc Noguera assegura que "jo no som d’aquestes idees" en al.lusió a les creènces religioses i recordant que  va passar set anys enrolat a la mili, tres dels quals en el front de guerra i un llarg període per l’Àfrica espanyola- tot roman a punt perquè diumenge el seu germà passi a tenir un lloc propi dins l’Església Catòlica. Amb el somriure de complicitat l’altra germà, Francesc Noguera, expressa la satisfacció pel reconeixment que rep diumenge el sue difunt germà.

 

Alguns familiars i amics de Pau Noguera seran allà presents per assistir als fastuosos actes de beatificació d’aquest solleric i altres 497 víctimes eclesials de la persecució religiosa a Espanya durant la Guerra Civil.

 

Els quatre germans que han sobreviscut ho viuran amb major o menor grau d’alegria des de Sóller sabent que el reconeixement a Pau Noguera arriba un poc massa tard per a ells.

 

Una vida breu dedicada a l’Església

 

Pau Noguera Trías neixia a Sóller l’any 1919. Ja des de petit va sentir devoció religiosa iniciant-se com a escolà a Sant Bartomeu. Posteriorment va ingressar a l’ordre dels Sagrats Cors com a germà cooperador l’any 1934 iniciant així un periple per diversos convents de la congregació com el de Sóller, Sant Honorat o La Real. Ja amb 19 anys Pau Noguera sortia per primera i darrera vegada de Mallorca emprenent un viatge sense retorn cap a Barcelona per ingressar al convent dels Sagrats Cors de la ciutat comptal. Eren moments convulsos i la mala sort va fer que el 23 de juliol de 1936, tot just cinc dies després de l’esclat de la Guerra, fos apressat per milicians republicans que el va traslladar fins a la residència Torre Blanca. Amb les mans fermades a l’esquena es va mantenir sempre en silenci i amb els ulls baixos. El seu comportament va cridar l’atenció. Va patir diferents simulacres d’afusellament abans de pujar al camió amb les monges Miquela Rullan, Prudència Cañellas i Catalina Caldés fins al fatídic quilòmetre 3 de la carretera de Girona on moriren.

 

Francisca Noguera: "El meu conco va ser un tros de pa"

 

La diferència d’edat li va impedir conèixer el seu conco però de les referències que en té assegura que "va ser un tros de pa". Francisca Noguera és un dels sollerics que viatja a Roma per assistir a la beatificació. Es lamenta que es fa "un poc massa tard" ja que "a mon pare i ma mare els hagués agradat anar-hi". Creu que la beatificació "és merescuda" ja que "va ser un nin que de les faldes de sa mare va entrar a l’Església per morir". Francisca Noguera recorda amb nostàlgia que "ma mare quan tenia un problema sempre li resava".

 

Bartomeu Pericàs: "Li deien en Pauet de tan bona persona que era"

 

"Li deien en Pauet de tan bona persona que era", afirma mossèn Bartomeu Pericàs. Afincat al Santuari de Lluc, ara amb 91 anys, Pericàs va coincidir amb Pau Noguera a Sant Honorat, mentre ell feia el noviciat i Noguera el postulantat previ.

 

A pesar que el seu contacte es va reduir a només sis mesos, Pericàs recorda al jove Pau Noguera com "una persona callada, benèvola, càndida i senzilla". Segons ha explicat, la seva relació es va reduir únicament als contactes diaris relacionats amb els estudis religiosos.

 

Posteriorment, ja com a sacerdot, el pare Bartomeu Pericàs fou professor als Sagrats Cors de Sóller, capellà del bisbe de Vic i missioner que ha predicat per tots els pobles de Mallorca. La pervivència dels seus contactes amb Sóller permetran que Pericàs participi a l’acte que els Sagrats Cors ha organitzat per retre homenatge al nou beat, el 24 de novembre.

 

Antònia Frau Pastor: "En Pau era un sant en vida, mai es va enfrontar amb ningú"

 

La sollerica Antònia Frau Pastor encara recorda a Pau Noguera, de la seva època de joventut. Ella residia a la Plaça dels Estiradors i cada dia coincidia amb ell quan aquest travessava la plaça per dirigir-se al Convent. Frau l’ha definit com "un sant en vida, que mai es va enfrontar amb ningú" i recorda que sempre caminava amb el cap baix. Tot i això, ambdós mai varen arribar a relacionar-se. Explica Antònia Frau que la seva mare era molt amiga de la mare de Noguera, i que les padrines d’ambdós eren cosines.

 

Per altra banda, Antònia Cañellas, de 85 anys d’edat, també va conèixer el futur beat. N’Antònia era molt amiga d’una germana d’en Pau. Per això, coincidiren vàries vegades a la casa que la família Noguera tenia a s’Aljub mentre jugaven. Antònia Cañellas el recorda com "un al.lot molt tímid que quasi mai xerrava. A mi mai em va dir res, a pesar que ens vérem molt".

 

Redes Cristianas creu "inoportuna" la beatificació

 

La beatificació dels 498 màrtirs de la Guerra Civil ha estat durant dècades una font de controvèrsia entre diferents sectors. La plataforma Redes Cristianas, formada per 147 grups, comunitats i moviments catòlics de tot el país, ha qualificat "d’inoportú" el procés de beatificació que culminarà diumenge a Roma.

 

Aquest grup no entén perquè ara s’ha accedit a la beatificació dels màrtirs, quan el 1971 i el 1985 ja es va intentar i el Vaticà va respondre negativament a la petició. Redes Cristianas creu que l’església espanyola ha canviat de parer i que la beatificació podria estar relacionada amb la previsible aprovació de la Llei de la Memòria Història que impulsa el Govern Central.

 

A més, aquesta entitat ha demanat als bisbes que reconeguin també les culpes de l’església durant l’enfrontament bèl.lic que afectà Espanya entre el 1936 i el 1939.

 

Compost un himne per a Pau Noguera

 

La proclamació del germà Pau Noguera com a beat anirà acompanyada per la creació d’un himne.

 

Els Sagrats Cors de Sóller han encomanat als músics Chritòfor Mayol i Baltasar Bibiloni la composició d’una lletra musicada.

 

El Superior dels Sagrats Cors de Sóller, Llorenç Caldentey, ha explicat que aquest himne s’ha creat "per venerar la figura del primer beat que tendrà Sóller".

 

L’himne serà interpretat en el transcurs de totes les celebracions que es dediquin a la beatificació del germà Pau Noguera.

Himne

1ª Estrofa:
Benaurat oh Pau Noguera,
jove màrtir del Senyor,
en un temps ple de foscor
feis florir la primavera.

Tornada:
Ajudau als sollerics (als mallorquins)
escampant pau i concòrdia,
allunyau tota discòrdia,
feis-nos tots germans i amics.

2ª Estrofa:
Si tot just als denou anys
volguéreu donar la vida,
beneïu-nos l’embranzida
dels joves i dels infants.
3ª Estrofa:
Sou l’exemple i llevat
per la nostra fe colgada;
la vostra sang derramada,
llavor de nous cristians.

4ª Estrofa:
Com noguer que treu les branques
a la vora de s’Aujub,
feis que cresqui el nostre grup
en coratge i esperances.

Lletra i música: Christòfor Mayol.
Harmonització: Baltasar Bibiloni.

 

www.saveu.cat

16/11/2007 | 11:42

Reconciliació

Toni Gomila

 

He seguit amb interès la recent beatificació massiva de religiosos executats durant la Guerra Civil, considerats màrtirs de la fe, per no haver fet apostasia en el moment de ser assassinats. Entre ells, el solleric Pau Noguera, qui serà objecte d’una celebració litúrgica la propera setmana a Sóller. Des del respecte, voldria aprofitar aquesta ocasió per fer en veu alta alguna reflexió sobre l’oportunitat que aquest fet representa.

 

D’entrada, però, vull deixar clar que no tenc res a dir sobre el fet de la beatificació en si mateix. A diferència d’algunes veus de dins de la mateixa Església que han considerat aquestes beatificacions massives com injustificades,  inoportunes o desvirtuades pel seu caràcter massiu, entenc perfectament que qualsevol confessió religiosa valori els seus màrtirs i els reconegui com exemple per als seus seguidors  (els musulmans radicals ho fan amb els seus terroristes suïcides, com ho van fer els monjos sintoistes amb els kamikazes japonesos).

 

I també consider indiscutible que durant la Guerra Civil es van produir episodis de persecució religiosa i no només de represàlia política o de venjança personal, que de tot hi va haver, i que per això és comprensible que l’Església els tracti de manera diferent (no els han beatificat per haver estat assassinats, sinó per haver-ho estat per religiosos).

 

La vinculació de l’Església amb l’oligarquia i el seu paper amb la legitimació des dels púlpits del desigual ordre social existent, i el seu posicionament a favor del cop d’estat de Franco, juntament amb els bombardejos sobre la població civil que va inaugurar l’aviació feixista (alemanya i italiana), va situar el clergat en el punt de mira de les represàlies que seguien a aquests bombardejos (i a la inversa en l’altra zona). I també entenc perfectament que les beatificacions d’aquests màrtirs no es produïssin abans: cal deixar passar el temps per assegurar-se que l’únic record que queda de la víctima és el fet de la seva mort (a diferència de les vides exemplars dels sants).

 

Aquest acte religiós, però, ha tengut, i té, també, una dimensió cívica: en reviure uns fets concrets, l’Església no pot evitar remoure també el record de tota aquesta etapa tràgica de la nostra història, i de la dictadura que la va seguir (especialment cruel i sanguinària en la repressió dels primers anys). No és estrany, per tant, que aquest fet s’hagi situat en el centre del debat públic. En aquest sentit, però, m’ha cridat particularment l’atenció el missatge papal de reconciliació que va presidir la cerimònia de beatificació -i el rebuig a la politització d’aquest ritual catòlic. Si ho entenc bé, hi estic d’acord, i em sembla una oportunitat que no podem deixar passar, precisament per avançar en la reconciliació, si més no en el nostre poble. Si així ho féssim, la beatificació de Pau Noguera podria tenir més sentit que tenir un carrer dedicat.

 

Què seria la politització d’aquesta beatificació? Que l’Església Catòlica utilitzàs els beats com a eina política de confrontació amb un govern que es considera hereu dels ideals de la República (per exemple, negant-se a reconèixer que es van produir moltes més víctimes innocents que només les religioses, i rebutjant qualsevol acte de reconeixement d’aquestes altres víctimes). Què suposaria entendre-la, tal com vol el Papa, des de la reconciliació?

 

Que l’Església utilitzàs aquesta beatificació per posar-se en el lloc de totes les víctimes d’aquella confrontació terrible, tan innocents com els seus beats, malgrat no ser assassinats per la seva fe, sinó per les seves idees polítiques, o pel seu ofici, o pel seu càrrec públic. Aquest procés de reconeixement de les víctimes com a víctimes és el primer pas d’un procés de reconciliació efectiu (tal com tothom veu clar en el cas del terrorisme etarra), i el més important.

 

En segon lloc, que l’Església pogués reconèixer també alguna responsabilitat en relació a algunes d’aquestes altres víctimes. En altres ocasions i respecte a altres situacions, l’Església ha fet aquest segon pas: Joan Pau II va demanar perdó als jueus per l’actitud de l’Església Catòlica cap a ells, des de la Inquisició fins al nazisme, i també l’Església argentina ha demanat perdó per la seva actitud col.laboracionista amb la dictadura militar. Són dos exemples de referència. Però l’important és el primer: el reconeixement de la víctima com a víctima, el posar-se al seu costat.

 

Més en concret, però, i a nivell local, hi ha vàries iniciatives que l’Església podria liderar, i que tendrien efectes molt positius des del punt de vista de la reconciliació: des de revisar quina va ser la seva actitud durant les purgues i la repressió que es va produir aquí (en alguns pobles, el capellà va ser decisiu per salvar vides), fins a promoure la creació d’un únic monument dedicat a totes les víctimes de la guerra en el cementeri, que dugués a la retirada del monument que recorda només unes víctimes i n’ignora les altres. Sense oblidar allò més important: reconèixer les víctimes com a tals (cosa que un catòlic, Bernanos, ja va fer en el seu moment).

 

Aquest és el principal compte pendent per a la reconciliació definitiva i és l’oportunitat que ens obre la beatificació de Pau Noguera: recordar-nos que hi ha més sollerics que van ser víctimes de la guerra, que encara esperen reconeixement i reparació moral.

 

 

 

CELEBRACIÓ GERMÀ FRANCESC MAYOL

 

 

                              

 

Dimarts 4 de desembre. FESTIVITAT DE SANTA BÀRBARA.

A les 19:00 h a l'Església Parroquial.
Missa en honor a la patrona Santa Bàrbara amb acció de gràcies pel nou beat vilafranquer Francesc Mayol Oliver, germà missioner dels Sagrats Cors.
Presidirà Mossèn Joan Bauçà i Bauçà, canonge i rector de Sant Alonso Rodríguez.
Ball de l'oferta a càrrec d'Aires Vilafranquins.

A continuació, a la Plaça Major.
Tradicional bunyolada regada amb mistela.

 

 

   
       

 

 

 

LA PAGESIA TÉ BEAT
 

Quan era infant, no entenia que, de foravilers, no n’hi hagués més als retaules de la parròquia, tan bons els trobava. Ara, m’assabent de la beatificació d’un típic subjecte de la ruralia, Francesc Mayol Oliver, fill de l’amo Miquel i de madò Aina, que nasqué a Son Perxana, a Vilafranca. Entrà ja granat a  Lluc, no per ser capellà, sinó germà coadjutor, amb totes les traces de l’home de pagesia: complexió forta i sana, aspecte rústec, feiner, atent a les necessitats dels altres, mig ingenu mig sorneguer, fidel a la paraula donada. A Catalunya, fa 71 anys, no cercà la brega, però trobà el martiri. I el 28-X-07, Roma puja el pagès al retaule.

 

ELS GERMANS DELS MÀRTIRS
 

Els Missioners dels Sagrats Cors igual, les Franciscanes  han tengut, entre els seus germans mallorquins de congregació, màrtirs ara beatificats. M’ha fet bé llegir, i dissabte passat, escoltar a la Seu les seves manifestacions clares, lúcides i valentes: "la nostra intenció no és organitzar revenges de cap casta", "demanam perdó per les vegades que l’Església negligí el ministeri de reconciliació", "no ens empegueïm de retre homenatge als qui donaren la vida en el seguiment del bon Jesús", "no negarem la memòria d’altres caiguts"...

 

Mn Joan Bauçà

 

 

HIMNE AL BEAT FRANCESC MAYOL

 

De la nostra pagesia 

va brostar un gra de blat; 

cantem tots amb alegria 

al bon Germà Xesc, Beat (2).

 

Al casal de Son Perxana,

de fe i amor ornant l´ànima

i es preparava per esser

un pa sagnant.

 

Del martiri la corona

com el sol més radiant;

la pau i unitat ens dóna

al seu poble suplicant.

 

Lletra i música: Nadal Caldentey

.